Dark Souls passa en un altre món la història no té cap connexió amb la de Demon's Souls (que és per així dir el pare dels dark souls), però això no vol dir que no tingui connexions temàtiques i simbòliques. En una era abans del temps, l'Edat dels Ancians, els Dracs Eterns governaven sobre un món fins que, no se sap molt bé com, va aparèixer el foc i es va encendre la Primera Flama, i va començar a dividir el món a dualitats enfrontades: fred i calor, llum i foscor, vida i mort. De la foscor van sorgir criatures que van trobar poderoses ànimes a la Flama que els van convertir en grans Senyors, pràcticament déus. Tres, liderats per Gwin el Senyor de la Llum, es van enfrontar als dracs i van posar fi al seu regnat; Furtivo Pigmeo, va prendre el seu poder i va desaparèixer.
Així va començar l'Edat del Foc, una època dominada pels déus amb mà de ferro sota la llum de la Primera Flama, que alimentava totes les fogueres de la terra. Va començar també la maledicció dels no morts, un misteriós mal lligat a la Primera Flama: els qui la pateixen no poden morir del tot, i han de lliurar la seva humanitat al foc per evitar tornarse boixos i tornarse Buits, criatures miserables.Però la Primera Flama no podia durar eternament: estava condemnada a desaparèixer i donar pas a l'Edat de la Foscor, una edat en què l'ésser humà governaria i destruiria el regnat dels déus. En el seu intent per revivi la Flama, els déus van causar un gran mal al món i van desencadenar tot un exèrcit de dimonis; fins que per fi Gwin es va sacrificar i es va llançar a la desesperada al foc per reanimar la Primera Flama. Ho va aconseguir, però a un alt cost: el mateix Gwin es va cremar, i el poderós Senyor de la Llum es va convertir en una ombra de si mateix, un Buit que es va tornar boix: el Senyor de la Cendra. I, tot i això, no va fer més que allarga el que és inevitable: la Primera Flama no es pot cremar per si sola eternament, i passat un temps va començar de nou a apagar-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario