Resum de la història de Dark souls 1

Dark Souls passa en un altre món la història no té cap connexió amb la de Demon's Souls (que és per així dir el pare dels dark souls), però això no vol dir que no tingui connexions temàtiques i simbòliques. En una era abans del temps, l'Edat dels Ancians, els Dracs Eterns governaven sobre un món fins que, no se sap molt bé com, va aparèixer el foc i es va encendre la Primera Flama, i va començar a dividir el món a dualitats enfrontades: fred i calor, llum i foscor, vida i mort. De la foscor van sorgir criatures que van trobar poderoses ànimes a la Flama que els van convertir en grans Senyors, pràcticament déus. Tres, liderats per Gwin el Senyor de la Llum, es van enfrontar als dracs i van posar fi al seu regnat; Furtivo Pigmeo, va prendre el seu poder i va desaparèixer. 

Així va començar l'Edat del Foc, una època dominada pels déus amb mà de ferro sota la llum de la Primera Flama, que alimentava totes les fogueres de la terra. Va començar també la maledicció dels no morts, un misteriós mal lligat a la Primera Flama: els qui la pateixen no poden morir del tot, i han de lliurar la seva humanitat al foc per evitar tornarse boixos i tornarse Buits, criatures miserables.Però la Primera Flama no podia durar eternament: estava condemnada a desaparèixer i donar pas a l'Edat de la Foscor, una edat en què l'ésser humà governaria i destruiria el regnat dels déus. En el seu intent per revivi la Flama, els déus van causar un gran mal al món i van desencadenar tot un exèrcit de dimonis; fins que per fi Gwin es va sacrificar i es va llançar a la desesperada al foc per reanimar la Primera Flama. Ho va aconseguir, però a un alt cost: el mateix Gwin es va cremar, i el poderós Senyor de la Llum es va convertir en una ombra de si mateix, un Buit que es va tornar boix: el Senyor de la Cendra. I, tot i això, no va fer més que allarga el que és inevitable: la Primera Flama no es pot cremar per si sola eternament, i passat un temps va començar de nou a apagar-se.

Artorias el caminant de l'abisme

 

Començaré explicant-vos la història del meu personatge preferit que es diu Artorias al qual el seu nom fa referència al rei Artur. En la primera entrega de dark souls ens narra la història que després de derrotar als dracs Gwyn (és el senyor de les cendres) va donar a començar l'Edat del Foc. En aquesta guerra van participar quatre comandants: Ornstein, Gough, Ciaran, i finalment, Artorias, el més poderós de tots ells.L'estil de lluitar d'Artorias s'assemblava més al d'un humà la vestimenta que portava era de colors obscurs i blaus El tret més característic d'Artories, i que sempre ressalta és la seva indestructible voluntat de ferro. Artorias era un valent cavaller que no retrocedia davant l'adversitat, i per això, Gwyn li va regalar un anell perfecte per a ell: l'Anell del Llop. Aquest anell permet augmentar l'equilibri en gran mesura, una habilitat tremendament útil per a un espadatxí que mai es rendia. Artorias va adquirir un despreci terrible pels servents de la foscor. Quan els Quatre Reis de Nova Londo van caure, Artorias va viatjar a la ciutat i va realitzar un pacte per poder travessar l'Abisme, maleint la seva espasa en el procés i sent el primer a sobreviure-hi. Òbviament, d'aquí ve el títol, simbolitzat pel Pacte d'Artories, un anell que permet al jugador entrar a l'Abisme sense ser consumit per ell. Per fer aquesta acció va ser recompensat amb un pendent de plata, que l'ajudaria a repel·lir encara més la foscor de l'Abisme, després de la inundació de Nova Londo i el sacrifici de Gwyn per reviure la Primera Flama, l'Abisme va començar a créixer al Municipi d'Oolacile, per la qual cosa Artorias va decidir dirigir-s'hi per aturar-lo i rescatar la princesa Anochecer. Amb ell va anar Sif, el Gran Llop Gris, el seu fidel company. No obstant això, no comptaria amb un final feliç: Artorias va ser consumit per la foscor, deixant darrere seu el seu poderós escut per protegir Sif de la corrupció de l'Abisme.

 

Dark souls i els efectes beneficiosos que et proporciona

   

Dark souls és una saga molt coneguda per la seva dificultat i la manera en la qual t'influencia cap a millor jo personalment ho he pogut comprovar, ja que és un joc que al ser tan difícil has d'invertir temps i no perdre l'esperança i el més important sempre tenir constància aquests missatges que els pots experimenta juga'n els pots aplicar a la vida real un no aconsegueix re sense constància dedicació i tots algun cop perdem, però això no significa que hàgim de perdre l'esperança quan aconsegueixes guanyar a un jefe et sents tan bé amb tu mateix quasi que podria dir que igual que quan aconsegueixes una meta i això és perquè o as donat tot i no as parat fins a aconseguir-ho.